Rodibook 2015
Bon dia,
Ja anava sent hora d’escriure la crònica de la sortida, a una setmana vista de la següent, la NavaRider, i sense temps de editar els vídeos, òbviament…, però el treball mana. Be deixo de queixar-me i comencem amb la crònica.
Tot va començar aquest any amb les ganes constants de fer sortides amb un grup d’amics que s’ha anat formant a base de sortides amb les nostres 125cc. La primera que vam fer va ser la Rider1000, i això ens va molar tant que vam buscar altres alternatives semblants, rapidament va sortir la 3a edició de la Rodibook i ens va molar la idea. Molts des de aleshores ens hem tret el A2 i em passat a cilindrada més gran per poder fer aquests trajectes còmodament.
Vam decidir apuntar-nos i ens vam anotar a l’agenda el dia i hora en la que tindríem que registrar-nos, ja que eren limitades i voliem ser dels primers malalts en registrar-nos. Aquell mateix dia vam després de multiples caigudes del servidor de Rodi i varis intents, vam conseguir registrar-nos en la posició 29, però més endavant van mirar d’ordenar la inscripció correctament ja que el servidor s’havia tornat boig. En definitiva que vam acabar a la posició 64 a 68. Posteriorment amb gent que es va donar de baixa vam acabar en la posició 55 en endavant. Tot això va ser abans de l’estiu i encara no havíem creat el grupet HappyRideBarcelona de Facebook. Un cop dins i amb posteriors sortides cada setmana vam convèncer un 6e membre, en Javi, amb una Varadero 125 també, però va inscriure’s com a reserva i per tant a les últimes posicions, la 490.. de 500, una hora i pico des de la nostre sortida.
Anada
Arriba el dia 18 de Setembre, toca sortir!! Preparem les bosses, per variar vaig carregat com si anés un mes a viure :), comencem el viatge parant al Bruc per repostar i fer el primer entrepà i un cafè, que amb el fresquet que feia entrava sol. Així ja començàvem a fer-nos la idea, solament som 5 ja que un company ve de terres de l’Ebre i ens unirem a ell més endavant.
Un cop mentalitzats de que ens espera un dia llarg i amb un temps perfecte, arranquem direcció Lleida per una A2 plena de tràfic per ser dia laborable. Com que no vam fer parades fins que no entrem en terrenys més muntanyosos no tenim imatges gràfiques, que si un munt de videos per editar….
Cada cop el paisatge millora i a mig mati, ens trobem amb el 6e de la companyia, i sense dilació marxem cap al punt de l’esmorzar, una xocolateria famosa de la zona.
El paisatge millora per moments i es inevitable parar a fer alguna foto artística on sortim tots.
Com que la sortida era a les 6 i poc del matí vam decidir buscar un apartament per Vielha per poder descansar una mica, Freya, la nostre agent de viatges, ens va buscar un molt complet i a escassos 200m de la sortida, una ubicació immillorable.
L’apartament estava situat a la dreta de la foto aproximadament i al fons es veu els inflables de la sortida.
Arribem, descarreguem els trastos i ens dirigim a dinar caminant des de l’apartament, tot està al costat, a les 17 de la tarda però tocava 🙂 i per no perdre la costum als nostre restaurant regentat per russos de confiança a Vielha
Com es veu la majoria de imatges les fa Freya, ja que nosaltres no pensem en el reportatge… quin cas…
Amb la panxa plena i amb ganes de fer una becaina, ens dirigim a inscriure’ns i passar els controls administratius. Primer muntats en moto
I un cop a la nostre plaça, tot i que a l’endemà caldrà aparcar de cul per sortir sense maniobrar.
Entrem en el pavelló
Ens entreguen marxandatge, una samarreta, uns vals per els àpats i un penjoll per segellar en els punts de control, alguna que altre publicitat i tot dins d’una bosseta d’aquestes amb corda. Un cop relaxats ja sense pressions fins l’endemà ens acostem a veure les KTM que potser ens deixaven, cosa que dubto tenint el A2, per provar …
Uns quants aprofitem per fer la ruta de prova de 39km per acostumar-nos al que es portar RoadBook, ja que algun de nosaltres no ho havia fet mai.
Altres van preferir descansar i preparar el RoadBook, que ja que era un recorregut secret, recalcar els desviaments i les indicacions
Compte amb el detall, Freya a pesar de no portar alforges ni topcase, va i es porta la DolceGusto per prendre el cafè al matí, allà al fons es veu..
Abans del sopar opcional de 22€, on es menjava dempeus, feien el briefing on colaboraven els Mossos d’Escuadra, explicaven una mica com anava tot i remarcaven que la ruta era totalment apte per tot tipus de motos, amb final sorpresa de l’aparició den Alex Marquez per dir unes paraules i acompanyar-nos al photocall de l’endemà.
Ara ja ens podem dirigir a sopar en algun lloc acollidor abans de preparar-nos per dormir plàcidament i recuperar força d’aquests quilometres d’avui.
Alguns fem els últims retocs per assegurar-nos un bon viatge l’endemà. Bridant les defenses ja que amb les vibracions surt el cargol… coses de Touratech…
Apart com que ens deixen deixar l’equipatge a l’apartament aprofito per portar lo «imprescindible» per una sortida llarga…
A dormir!
El dia D
Ben d’hora sona el despertador i amb cares molt llargues comencem, sense esmorzar ni res cap a la sortida
Encara a última hora tinc que deixar-li a un company del costat que no conec una clau del 11 fixa per fixar el Roadbook que se li movia. Arranquem, Photocall amb el Alex, sortida i cap al bar a esmorzar. Com havia comentat un company sortia el 490 i nosaltres el 55. Vam intentar que com hi havia baixes d’última hora que avances posicions però no van moure un dit per fer-ho així que vam anar tots a esmorzar ja que teniem 1h aprox fins la seva sortida.
Sense saber la duresa del que ens ve a sobre, esmorzem un croissant i un cafetet per anar escalfant el matí.
Arribem al primer punt on fer la parada per posar a 0 comptaquilòmetres i menjar-nos una bossa que ens han donat abans amb un entrepà de mini-bimbo i una ampolla d’aigua, fixem el RoadBook d’en Javi que ha trencat la subjecció de camí i abans d’acabar, pots comptar, 5 min, ja arriba la Moto-Escombra, indicant que som els últims i que anem tard. als primers 70km ja…
Allà «coneixem» dues parelles que realitzen també la rodi en Vespa, quins campions, tot això a les 9:15 del matí i ja anem tard…
Arranquem de nou amb el petard al cul, amb la ansietat a sobre de que anem tard i fins el Coll de la Crouzette no parem a fer una foto, 1 min de parada 10:54 i tornem a arrencar
Coneixem a al company amb el dorsal 491 que ha anat amb nosaltres tota la estona i que seguirà així la resta del dia, un més per HappyRideBarcelona
A partir d’aquí no parem més que a repostar fins la hora de dinar a les 14:40 a Aix les Termes, un munt de camins de cabres amb visivilitat poca o nula a cada gir i amb terra a la carretera, en 4 hores no vaig passar de 2a… una agonia.
Parada per dinar, dinar per dir quelcom, per que les hamburgueses d’1 euro del McDonals estan infinitament millor que el que ens van donar. La taula la tenies que recollir tu de les restes de l’altre gent, per beure aigua o suc de poma, no quedava res més, i el sortit d’embotits eren un tall de xoriç, un de foet, i si tenies sort un de llonganissa, això més un pa de fa una setmana rodó amb una hamburguesa bullida, això sense comptar les cares de «felicitat» de les dues persones del càtering que si et giraves pensaves que escupirien en el menjar… nefast.
Ara després de preguntar-li a en Jordi, de la Rodi, si tot era carretera bona, ens va assegurar que si, vam agafar camí a Andorra. Per si no fos poca obra la que estaven fent sobre la carretera normal, que estaven asfaltant i per tant estava tancada, el port de muntanya que era la única alternativa per entrar també estava en obres… sembla Espanya, en obres d’asfaltat també, la meitat de camí amb l’asfalt rascat i amb una caravana llarguíssima. En aquest moment es on es veien la gent que aprofitava i avançava sense cap pudor, estant prohibit, entre cotxes en una carretera de doble sentit i amb molt trafic de caravanes, així nosaltres també arribem a temps … com la majoria dels que van acabar tant d’hora, sense seguir les normes de circulació, sense velocitat de precaució i possiblement evitant ports de muntanya totalment evitables al principi, ja que entràvem i sortíem de la mateixa carretera principal.
Un cop a Andorra ens trobem amb un temps especial, a Pas de la Casa boira i 6 graus positius però un cop passem el port, un sol de justícia que feia molt agradable pujar aquelles carreteres en perfecte estat d’asfalt, no baixaves a donar-li un petó a l’asfalt per que no hi havia temps, semblava un circuït alguns trossos i tot. Fem el Coll d’Ordino i ens trobem el primer control sorpresa, de 3.. i ja son les 17 passades de la tarda. Posteriorment anem cap Anyos i passem un altre coll fins arribar al Motocard d’Andorra, el nou que està entre Andorra la Vella i Escaldes.
Aquí, ja cansats, les 18h, 12 hores sobre la moto i amb la moto-escombra al costat dient que ja no arribem al següent punt de control, falten 2. Decidim dividir-nos, ja que hi ha membres del grup que ja no podien més i aquesta nit la passàvem a Arenys de Noguera, per tant anar a Vielha era carretera més dolenta i més temps. Un petit comité ens dirigim cap a Vielha passant per Sort, com ens ha recomanat en Victor, el conductor de la moto final. Vull fer una menció especial al bon comportament i a tot el suport que ens ha donat durant tot el recorregut, sempre dient-nos que tirem endavant i que ell com si acabàvem demà que ell aniria darrera. Ens va aconsellar per trobar la millor ruta per tornar tant per uns com per els altres i ens va deixar el seu telèfon per si teniem cap problema.
Repostem, fem un entrepà al Vienna i ja pràcticament es de nit. Sortim tots junts fins Sort on uns anem cap a dalt i altres cap a baix.
Passant per el port de la Bonaigua ens trobem amb una boira espessa que no veiem ni les marques al terra, tot i portar un bon arsenal de llums anti-boira. Un fred bastant acusat, d’uns 4,5º i un temps dubtós que semblava que tingues que ploure.
Arribem a les 22:30 a Vielha i just al entrar ens diuen que som el numero 250 i pico, que vol dir que la meitat, LA MEITAT, de la gent apuntada no ha acabat la RodiBook, amb el que crec que el missatge està clar i nosaltres portàvem 3 Varadero 125cc, i no se si hi hauria alguna més en els 500 participants.
Vam recollir els dorsals dels companys i ens van donar el diploma
Aparquem on trobem un forat i anem a sopar. Per no acabar aquí ens discutim amb una noia del càtering per que ens deia que teniem que asseure’ns amb un altre grup per poder tenir una safata d’amanida, erem 4… la resta de plats que suspenien en un menjador d’escola, però eren les 23:30h i cansats ja de queixar-nos.
Recollim els trastos i els 3 que tenim que tornar a Arenys, anem amb la càrrega dels altres membres que tenien les coses a l’apartament. El cansament i la nit passaven factura a la tornada, tornar a les 2 de la nit carregats, cansats i acabat de sopar. Vam tindre que parar un parell de cops per airejar-nos ja que ens adormíem sobre la moto, finalment vam arribar d’una peça.
La tornada va ser per feina, molt bon dia per cert
