Wiggle és una tenda de UK especialitzada en triatlons, amb uns preus molt raonables i uns enviaments molt econòmics Val a dir que ni de molt menys és la primera que ofereix aquestes condicions, amb això vinc a donar a conèixer a Chain Reaction Cycles. Aquesta fa anys que funciona, inicialment especialitzada en bicicletes però que va anar afegint disciplines amb el temps. Un ampli catàleg inacabable, atenció per telèfon o via correu electrònic en Català i seguiment de productes perfecte, la atenció no pot ser millor.
La cosa és que Wiggle s’ha començat a fer famosa per patrocinar algunes triatlons, com la Garmin 2012 de Barcelona. Donat la publicitat vam donar la oportunitat a la web a veure com funcionava i fa prop de 15 dies vam fer una comanda per demanar unes ulleres de natació, uns pedals de bici de carretera, i algo mes.
Segons la seva propaganda l’enviament és gratuït a partir de 35 lliures. Però per sorpresa meva, les comandes a part de no tenir cap tipus de seguiment i valer més de 140€, per saber on esta la comanda, s’envia per Royal Mail, osea que ve a Espanya a Correus. Si correus ja va malament de normal, amb un paquet no vull ni imaginar… Segons posa les seves condicions, els productes no es poden «reclamar» fins a un plaç de 28 dies des de la seva data d’enviament, on és el plaç màxim d’entrega.
Per més gas, el seu sistema de cobrament és el següent, primer reserva la quantitat del producte a la teva visa, en el cas de la Caixa, es visualitza com un pagament. Un cop tenen llest l’enviament, fan el cobrament, en el meu cas 2 ja que deien que tenien stock i no era cert, en aquest cas de dos coses per separat, per tant, he pagat dos cops la mateixa quantitat fins al cap de 5 dies que apareix un import positiu de la reserva. Depèn del volum que demanis, et pots trobar un bon forat al compte.
De moment no ha arribat res i per correu electrònic em confirmen que ni ells et poden dir on està el paquet, em recomanen que m’esperi uns dies per que els torni a preguntar. Ampliaré informació i estat de la comanda en quan arribi.
Ahir tocava un dia de comparació de preus i tallatge. Els objectius son els següents:
– Possible Casc de bici de carretera.
– Pedals de bici de carretera.
– Sabates de bici de carretera per triatló.
– Ulleres per nedar
– Pulsòmetre compatible amb l’Endomondo i amb futurs gadjets.
Dies abans vam mirar el Wala de Zona franca.
Allà ens provem les Shimano R078 SPD-SL, per saber la talla, però no eren de triatló i a més tenien 3 cintes amb velcro, en lloc de una. Tant de natació com de Triatló tenien ven poca cosa, alguna ullera i 4 bambes, però no era el seu fort. Això sí, vam aprofitar per comprar Magnesi per escalar que estava molt be de preu. Això sí ens vam comprar un kit d’Isostar Long Energy + Bidó per 15€
També vam mirar l’Esportissim
Que com que tot el seu catàleg de la tenda física està al seu web, no ens va caldre moure’ns de casa, però com és d’esperar ronda els preus de la seva màxima competència, el TFF
La tanda comença per Probike
Primer de tot vam mirar casc, teniem de 30 a 50€ en la secció MTB però tots tenien una secció molt ample a la part de darrera. Marques com Specialized, Giro, Fox, Bell que estan enfocades a altres disciplines. A part els colors i formes no eren els que agradessin, la pela és la pela. Després a la secció de bicis de carretera, trobem quelcom més enfocat al que buscàvem però el preu és dispara, a partir de 70€ pràcticament el més econòmic.
Després ens fixem en el mercat de 2ª mà que és molt interessant, bicis de DH i XC a molt be de preu, fins i tot noves i seminoves de carretera i carbono a uns preus que no pensàvem (a partir de 1200€ i 700€ respectivament) però no havíem vingut a liar-nos amb aquestes coses.
Allà mateix trobem les sabates de carretera, però cap de triatló, ens comenten que les de triatló estan a l’altre botiga de Probike dedicada, Intemperie / Probike R+T, que visitarem després.
Per acabar ens acostem a la secció de recanvis per preguntar sobre els pedals de carretera. Un home molt amable ens fa una masterclass de que porten, com funcionen i el que tindre en compte a l’hora de agafar uns pedals, com que estem començant no ens gastarem 200€ en uns pedals amb parts de carbono per alleugerar el pes, per tant anem a la opció més econòmica dintre el que està be. Partint de les dues principals maques en les que ens movem, serien Shimano i Look.
Shimano aposta per rigidesa, amb el conseqüent increment de pes, i fiabilitat. En canvi Look, per el poc pes, materials molt lleugers i una dubtosa durabilitat (per el tacte) que no obstant ens han contradit els experts. Els models que busquem de la marca Look o els Shimano els tenen esgotats, però que properament respondran existències ja que es venen molt.
Acabada la visita ens dirigim a Intemperie / Probike R+T
Fem una mirada ràpida a la tenda i no veiem calçat de triatló per la bicicleta. Seguim investigant, veiem les ulleres de nedar, concretament busquem el súmmum, les Zoggs Predator Flex Polarized, i les trobem a un preu voltant els 30€, de moment bastant més cares que la tenda de referència que teniem ,Wiggle. Continuem i trobem una bona secció de bambes i roba al 50% de descompte per finals de temporada, cosa que no buscàvem però vam perdre el temps per allà, sense èxit de trobar res que ens agrades. Ja sortint li preguntem a la de la caixa si tenien sabates de ciclisme per triatló i ens contesta que li sona que ho van portar tot a Probike i que ells no tenen res. Fiant-nos poc de la paraula, li preguntem a un altre venedor i ens descobreix 3 models entre mig de tota la paret de bambes de running, totalment camuflades. Estava esperant a que li arribessin més i només tenia aquells 3 models de la temporada passada que començaven de 120€ en amunt.
Desmotivats per la falta de material, ens dirigim a TFF (Tri For Fun)
Allà ens atén un superPro que pel «cuchiceo» per la tenda sembla que va quedar 4º en alguna triatló recent. Li preguntem per casc, ja que a l’entrada en te un expositor de la marca Spuik era més indicat a triatló, com era d’esperar, però se sortia una mica del pressupost pensat. Li preguntem acte seguit per ciclisme de triatló i veiem varis models, entre ells els Spuik Sector de la qual no havíem trobat físicament en lloc per provar-nos la talla ni veure quin aspecte tenien. Amb les Shimano, tant MTB com carretera tinc un 45, però en canvi amb les Spuik és un 44. Realment per el preu, ronda els 90€ estan molt be, però el de la tenda ens va advertir que son molt ventilades, per tant per sortir en èpoques d’entrenament a l’hivern tindríem que portar uns botins a sobre, i si el que busquem és la eficiència en la compra i el no tindre que comprar un joc de sabates per sortir a l’hivern, no és el nostre objectiu. No obstant el acabat d’aquestes ens va agradar molt. Aprofitem i preguntem per les ulleres i el preu és semblant al de Intemperie, per tant una mica per sobre del que busquem. Ja posat veig al sortir que tenen pulsometres per correr. Pregunto i ZAS!, el Polar per Bluetooth sobre uns 70€ i un genèric amb sistema ANT+ sobre els 40€, Cal pensar-s’ho i més quan no se si és compatible amb el meu Garmin Forerunner 201 (el qual vaig descobrir que no pot tenir pulsòmetre) o amb l’Endomondo.
Ja per acabar la ronda i sense més idees d’on comparar, ens dirigim al Decathlon de l’Illa.
Allà com sempre acabes comprant coses que no necessitaves, com ara un gel per el gimnàs especial cos i cabell, per quan surts de la piscina. També estava la versió platja amb una espècie d’afersun incorporat. Curiosament per la zona de nutrició veiem el mateix pack que vam comprar al Wala, més una caixa de barretes per algo menys. També a la zona de pulsòmetres uns packs molt interessants, rellotge + pulsòmetre 19€, ja no hi ha excusa de morir d’un atac de cor, i curiosament els mateixos models que al TFF però més econòmics i amb altres varietats. Seguint la ronda ens trobem amagat sota de tot i sense preu, dos pedals Look Keo i un Shimano 105 SL, a 40, 60 i 65 respectivament. També trobem unes sabates Shimano R064 que no eren de triatló però tenien pitjor pinta que les Spuik per aquest preu, menys ventilades, amb dos velcro i amb una sola de plàstic que no donava confiança.
Com a tendes no físiques i ni tan sols properes també tenim Wiggle i ChainReactionCycles. Les dues son del Regne Unit, però només podem parlar de Chain, amb l’única amb la qual em fet negocis, i tot el que hem comprat molt be, atenció tant per correu electrònic com per telèfon en català, amb gent nativa de Catalunya, que més és pot demanar? Totes dues tenen ports gratuïts a Espanya amb un cert import i tenen uns descomptes que no podem deixar escapar.
En resum, els guanyador de preus son i per molta golejada (amb certs productes), Wiggle, que està més especialitzada que Chain en Triatló, Chain és el rei en accessoris de bici, de tot tipus. En alguns articles hi ha poca diferencia, però en altres la diferencia val la pena arriscar-se a comprar a l’estranger. Tot i això alguns dels productes amb menys diferencia, com les Spuik possiblement les compri a la ciutat.
Desprès d’aquest MEGA escrit sobre les meves vivències amb la compra de material per triatló, espero que os posi en solfa del panorama, segurament em deixo moltes tendes que no conec, i les que coneixeré, però aquestes son el meu panorama actualment i aquests son els meus maldecaps particulars 🙂
El proper cap de setmana del 25-26 de Maig celebrarem el primer entrenament serio de Triatló de la temporada. Per fer això, vam decidir organitzar una triatló olímpica per la nostre part, amb els ànims i voluntat de varies persones, intentarem fer el possible per que sigui el més realista.
Anem omplint les dades que ja queda poquet 🙂
Les distàncies d’aquesta prova seran únicament Olímpiques.
1500m nadant + 40km en bici + 10km corrent
Primera part, Nedar
Es sortirà del port del Roc de Sant Caietà, entrarem mar endins, fins una distància bona per poder nedar. La distància calculada son 1500m. Es senyalitzarà l’arribada i els girs amb alguna bolla, i potser alguna carpa a la sorra per veure be on hem d’anar a parar.
La T1 (transició 1) és una mica llarga, uns 200m, per un camí mig de terra i asfaltat, cal posar especial atenció a les possibles mines del camí.
Vista des del punt de control, situat prop de l’arribada. Al fons es pot veure el punt de partida.
El punt de control i la sortida de la part de Natació.
Algunes imatges artístiques
Boxes
Els boxes seran el jardí d’una casa situada prop, allà tindrem les bicis i les bambes esperant per poder fer el canvi. Properament ampliarem informació del que i el com estaran disposades els boxes, nums de dorsal, etc.
Entrada Zona de pàrquing de transició
I el passadís de les «collejas», per si falta diversió.
Bici
El tema de la bici, és quelcom més complicat, ja que per fer 40Km i no acabar perdut, hem decidit fer 4 voltes de 10Km. Atenció amb les voltes, ja que no és gens fàcil memoritzar quantes voltes portem, recomanem idear algun sistema «físic» per no perdre el compte. El circuit no és gaire complicat, tot i que tenim una semi-incorporació a la N340 i tot el tram compte amb circulació lliure de vehicles, per tant extremeu les precaucions. Moltes gràcies a l’Enric per la cessió dels mapes.
Còrrer
Aquesta ruta, donat que a les altures de la competició podem estar molt distanciats, la idea és fer dues voltes de 5Km per poder-nos anar veient, tant a la nada com a la tornada. La ruta surt de Boxes, travessa un pas estret que Google no coneix, i correrem per el passeig marítim de Comarruga fins el port esportiu, un cop ens trobem a la tanca del port mitja volta i tornem per on hem vingut.
Veureu que la tornada està feta per un altre punt alternatiu, amb alguns inconvenients, discutirem si ho fem d’una o altre forma.
El pas secret
Els premis estan per discutir, però la recompensa d’una immillorable barbacoa, no la treu ningú.
Com que és una entrada antiga que ara pujo, no gaudeixo de les sensacions del moment, ja que aquest post l’escric a Abril de 2013, però comentaré que és va suspendre la prova de natació, per una suposada mala mar, que no es va produir, però tot això la nit abans clar. Després de dies de tempesta.
Com a compensació, vam tindre que còrrer 5Km en lloc de la prova de natació, os deixo amb els resultats
Començo aquesta secció amb la meva primera triatló, fa apenes uns pocs dies, sense entrenar gaire per la questió i amb lo que ha desencadenat una serie d’enganys per part del senyor Berrocal, i demés amics a fer més triatlons 🙂
Be anem a la triatló en questió, presentació de rutes, i els meus temps i fotus 🙂
Dades
DATA: Diumenge 22 de Juliol de 2012
HORA: 08.00
LLOC: Moll de la Marina, Port Olímpic de Barcelona (entre les Torres Mapfre i l’Hotel Arts)
Consta de les següents modalitats:
MODALIDADES
NATACIÓN
CICLISMO
CARRERA A PIE
Triatlón Sprint
750 metros
20 km
5 km
Triatlón Sprint por relevos
750 metros
20 km
5 km
Acuatlón DIR
750 metros
–
5 km
En el nostre cas vam fer la «Triatlón Sprint»
Recorreguts
Nedant:
Bici: Còrrer:
L’horari de sortida del dia era:
Nosaltres ens vam apuntar amb un temps aproximat 1h 25min, i ens va tocar el Verd.
Com es pot comprovar tinc varies fotos a la rotonda de la 2º volta, ja que per culpa de les llentilles, vaig fer dos cops la volta llarga, coses de principiant, i per això tinc varies fotos a la mateixa rotonda jaj.
Fotos dels tri-atletes amb els que la fem:
Experiència pesonal:
La cursa va estar molt bé, la part de nedar es va fer interminable, 30 llargs minuts nedant, entre la vista borrosa i les onades, va ser un bon tute. Entre les ulleres que s’entelaven i que m’entrava aigua va ser un pel caos. Tot i això vaig fer tot el recorregut a braça, a crol no soc capaç d’aguantar 10 min en una piscina abans de començar a semblar una orca morta prop de la platja..
Després sortir mig corrent per anar cap a boxes, tenia que recuperar l’aire e intentar seguir endavant. La primera transició vaig ser molt cautelós amb les recomanacions que em van dir per el tema de portar el casc, el dorsal i sortir corrent, això amb la pràctica ho aniré millorant :P. El tema d’assecar-se els peus és un pel complicat, més si intentes treure la sorra de platja amb les presses. Al sortir em fixo si veig la bici de l’Ivan, però no a sorpresa meva ja no hi es.
Agafo la bici i surto a «trote» cap a la línia de boxes on et pots muntar, des dallà començo bastant normal sense voler pressionar però amb bon ritme. Em prenc el gel per anar recuperant forces en mig d’un intent per no caurem mentre agafo l’aigua de la bici, ja que el porta-bidons estava durissím. Als 5 minutets ja em trobo en bona forma per començar a agafar un bon ritme, la meva bici no és de carretera i per tant les marxes sem van quedar curtes, la 3-7 era el màxim i jo anava com un v12 a 5000RPM jajaja. El fet d’anar tant revolucionat, ja em va be ja que als desnivells es feia molt fàcil no baixar el ritme, on tothom baixava, jo anava a totes tota l’estona.
Com que venia de la platja amb les llentilles borroses i vaig agafar un grupet que anava fort, per descomptat tots amb bici de carretera, seguint a roda, vaig passar-me el cartell de la segona volta, i vaig arribar a la rotonda de marina a tope, fins que em dono conta que allò entrava a boxes, baixo de la bici per anar a prop de la balla on es transforma en cons, per donar la volta, li comento a un arbitra de la carrera el que m’ha passat i m’indica cap a la zona per creuar. Amb la cara d’idiota agafo i començo a donar-ho tot, vaig avançar a tothom d’aquella volta, portes bici de carretera, tricicle o monocicle.
Arribem a la 2ª transició, aquesta amb més calma mentre bevia del bidó de la bici, ja que estava fet caldo, massa fort va ser el recorregut. A «trote» de nou fins al meu lloc, un cop allà deixo la bici, quasi em mato.. xD, m’assec a terra i començo a canviar-me les bambes. Un cop fet, i com que estava fet caldo, vaig començar a menjar-me una barreta, gran error ja que les barretes només son per abans. Això em passaria factura ja que no em va sentar gaire be i em faltava hidratació.
Començo la carrera, a un galop mitja però al màxim del que podia jo en aquell moment, com comentava abans, la barreta em va sentar com el cul. Això va fer que ni amb els punts d’avituallament pogués treure’m el malestar que portava i per tant vaig seguir al mateix ritme tota la carrera. Jo em fixava en el carril contrari per si veia algun dels amics amb els que anava però no veia a ningú. Tothom anava molt fort a la cursa, pràcticament em passava tot cristu. Prop de la meitat de la cursa corrent veig a l’Ivan caminant a l’altre vorera tornant ja que m’anima, cosa que m’ajuda a portar un ritme un pel més fort per intentar agafar-lo, em tiro l’aigua restant per sobre i accelero una mica el pas. Al tornar a passar per el punt d’avituallament, agafo una aigua per anar bevent poc, ja que no em sentia còmode. Just uns metres després hi havia un tarat que em va tirar el contingut d’una ampolla d’aigua per sobre directe als ulls, no se que cony pintava allà…. La tornada va ser totalment mirant les torres Mapfre, pensant a veure si arribava ja a la meta. Prop de la pujada al passeig marítim veig alguns corredors exhausts i la meva oportunitat per l’últim sprint final, molt lleuger però incrementant la longitud dels passos. Al poc arribo a la meta.
Després em passo 10 min buscant algú fins que trobo a l’Ivan buscant-me i just en aquell moment passen el Joël i el Dani, els «supercracks» que ens van induir a apuntar-nos i que pensàvem que estarien davant.
