Bon dia!
Ara ja fa un any i algun temps vaig tenir un accident, com alguns ja sabreu i des de llavors que em vaig quedar sense medi de transport. Alguns direu, dons a utilitzar el transport públic, sí, val, però els que em coneixeu ho enteneu i els que no us ho faig saber, em moc molt per tot arreu, només cal una excusa per dir que hi vaig, i això ho declaren les dades dels 25.000km a l’any que feia, anant a treballar a peu, així que utilitzar-lo l’utilitzava.
Deixant de banda el meu passat i una mica d’història, les dues rodes sempre m’havien agradat, només he anat de paquet, i la única experiència que he tingut amb les dues rodes MOTORITZADES, la bici està clar que la tinc, va ser una volta a la poma amb la Suzuki Burgman 125 del Pipo.
Després de maquinar-ho i de que els meus amics, que tenien moto gran m’ho desaconsellessin per que deien que em mataria, va començar la odissea de buscar una nova moto de segona mà, si la tinc que «trencar» millor aprendre amb una vella.
Primer assalt. Decidir el tipus, tenia clar que una moto de gas no la volia, em sembla ridícul i amb poca gràcia conduir una moto frenant amb una ma i accelerant també, i els peus per que estan?
Després de molt mirar l’únic que hi ha de marxes de 125cc, ja que només tinc el carnet B, son les típiques CBR125 que semblen molt poca cosa, les estil supermotard, que per tallagespa ja tinc el de casa, i vaig descobrir una meravellositat, la Honda XL125 Varadero. Una moto gran amb un motor petit, just el que buscava i a més el disseny em va enamorar.
Segon assalt. Investigar dins el mon de les Honda XL125 Varadero, ja que al mercat de segona mà, i a Catalunya, només hi havia 5 motos, està clar que no es una gran ventes i el motiu es que val 6300€ nova, com una de mitja cilindrada però sent de 125cc. Si comparem amb la CBR 125 que val 2200 nova dons és un gran què.
Després també hi ha dos versions, la de carburador i la d’injecció, l’ultima des de 2011. Per molts motius em van recomanar injecció i ja tenia el filtre que necessitava per centrar-me en la cerca.
Tercer assalt. Això va reduir la cerca a dos models, tres en algun moment, i vaig decidir esperar a veure si sortia alguna cosa que m’agradés. Algunes no tenien quilla, altres el color no m’agradava, etc, fins que un dia apareix una en daurat, d’un concessionari oficial Honda / Yamaha prop de casa, un pel cara, però tenia el que jo volia, vaig consultar-ho amb el coixí un parell de dies però al ritme que volaven les motos vaig decidir llançar-m’hi el 30 de desembre, per començar l’any be 🙂
Compra. Va resultar que ho anunciava el concessionari però era d’un client seu, que la va comprar allà i va saltar a una altre i era tot en metàl·lic, no em va agradar que no em donessin ni un talonari de rebut però sabia on era la tenda si calia anar a cremar-la 🙂
Recollida. Tant el dia de la compra com el de la recollida em va acompanyar un amic que te una Fazer 6 de feia quasi 9 anys i per tant amb molta experiència respecte la meva nul·la. Per que clar, tu pots comprar-la i portar-la però no he portat mai una moto amb marxes i que peses 200kg plena, com ja vaig dir i segueixo dient, es una bogeria que puguis portar això si a la primera cantonada pots matar algú. Així que em va portar ell i jo de paquet fins un pàrquing de la zona franca fora d’horari d’atenció per aprendre a conduir.
Primer dipòsit i primeres maniobres, no s’aprecia però la cara de felicitat era màxima :)))
Properament canvis previstos :PPPP